THE COCODRILE HUNTER

No sé perquè li estic dedicant tants posts a Beyoncé, però a tan sols 15 dies per acabar l'estiu, va camí de convertirse en l'artista oficial de l'estiu 2006. Després de dos singles fantàstics ("Déja vu" i "Ring the alarm"), acompanyats de millors videoclips, i de redescobrir la que és ja una de les meves cançons preferides ("Check on it"), els mèrits es sumen amb la publicació de l'àlbum, "B'Day", el passat dimarts. No sóc aficionat ni expert en música negra, però m'ha vingut molt bé un àlbum ben "canyero" i enèrgic, només hi ha un parell de balades, m'encanten les bases i les veus (de la producció vocal s'encarrega exclusivament Beyoncé, que, aunque cada vez esté más blanca, está por quitarle el título de Diosa de Ébano a Naomi), i per suposat, la fantàstica sessió de fotos que s'ha fet mig en boles i a l'aire lliure amb trenta modelets diferents.

A més de tenir planta i talent, Beyoncé ha estat obsequiada amb el do de l'oportunitat: i és que la millor foto del llibret que acompanya el cd és una on surt amb un complicat biquini, uns tacons fantàstics, un pentinat molt 80s, enmig d'un paisatge selvàtic amb dos cocodrils lligats com si fossin gossos. Just el dia que coneixem la notícia de l'absurda mort de Steve Irwin, aquell xalat australià que dedicava la seva vida a putejar animals perillosos, com ara cocodrils, serps vàries, mamífers de tot tipus... Mira que em queia malament (acostar-se amb un bebé, que segurament era el seu fill, i un bistec a un cocodril és una d'aquestes estupideses històriques), però ara fins em fa pena, doncs després de jugar-se la vida tantes vegades i en situacions realment xungues, va i es mor electrocutat per un peix (una manta elèctrica)... En fin, siempre nos quedará Beyoncé!